Saltear al contenido principal
872 029 081 644 317 417 info@amblespersones.com
The Walking Dead

The Walking Dead

Com sempre dic, en l’esport podem observar comportaments que podem extrapolar a la vida real, coses que podem veure en el nostre dia a dia, lluny dels focus i de la màxima atenció mediàtica… El cas de l’Ernesto Valverde m’ha fet repescar un esborrany d’article que vaig escriure a finals d’octubre del 2018. El protagonista era Julen Lopetegui i el títol d’aquell article era “El Zombie”. Deia així:

“L’altre dia al matí escoltava a la ràdio entre els acudits i les bromes dels locutors, que a la planta noble del Bernabéu, els directius anomenaven a Julen Lopetegui com el zombie: actua com un viu, però està mort i ell encara no ho sap. 

Li recriminen la seva falta d’ímpetu, el seu to pla, el fet que la plantilla no cregui que tingui la capacitat per dirigir un equip d’estrelles… Parlen d’això, però no citen el fet que fos la cinquena opció i que la màxima estrella de l’equip dels últims nou anys va marxar. No parlen de no haver reforçat l’equip i que ells s’han aprofitat del suposat perfil baix de l’entrenador per sortir indemnes d’aquesta manca de planificació. Tampoc han parat a pensar, que el seu antecessor era una llegenda, amb carisma i principal culpable de guanyar les tres últimes Champions League.  

El zombie, es presenta a treballar cada dia, s’exposa a la pressió, pateix i espera pacientment el seu memento mori: aquella trucada d’un amic, dient-li que aquella tarda estarà destituït, ja que els caps pensants, segurament ho filtraran a algú de la premsa. 

El zombie despertarà del seu somni i recollirà les coses del seu despatx, mentrestant, en un altre despatx, el proper zombie, encara viu i amb l’emoció a flor de pell, signarà el contracte de la seva vida, jurarà amor etern a l’escut i començarà el procés de desgast fins que sigui transparent.” 

L’exemple del zombie Lopetegui o Valverde,  sembla llunyà de la nostra realitat, però és molt més proper del que pensem. Persones que són zombies a la seva feina, esperant a ser acomiadades o trobar una altra oportunitat, totalment invisibles pels seus col·laboradors. Es tracta de processos de selecció mal executats, on la persona seleccionada ha entrat amb calçador, amb una pressió extra, sense recursos ni acompanyament. Un cop passa l’enamorament inicial,  no és acceptat i poc a poc es va diluint.  

A l’hora de seleccionar, les empreses haurien de determinar moltes variables, i sobretot, que el fet que la immediatesa i la necessitat no tinguessin tant de pes. La nostra urgència empresarial, deguda moltes vegades a la falta de planificació, no hauria de ser pagada per altres persones, que ja es desenvolupen en altres empreses i aposten per la nostra. Aposten moltes vegades a cegues o sense tota la informació, amb promeses que no es compliran i que seran un llast pel desenvolupament de la persona.   

I a l’hora d’acceptar una feina, valorar si realment és aquell el lloc en què ens podrem desenvolupar. Entrenar a l’elit deu ser fantàstic: bon sou, bones condicions, reconeixement… però també està exposat a un focus on no tothom està preparat per estar. El somni d’una vida millor pot acabar en un malson. Per començar, convertint-te en zombie.

 

 

 

 

Agustí Pajares

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Volver arriba
Obrir xat
Com podemajudar-te?
Hola!
Com podem ajudar-te?